L’1 de desembre l’Associació Catalana d’Afectats de Fibromiàlgia (ACAF) va celebrar els seu desè aniversari. Dins els actes de celebració del seu 10è aniversari, l’ACAF va realitzar una tarda de conferències sota el títol “Actualitat en fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica”.

A continuació les paraules de Jordi Calm, president de la Plataforma Familiars FM-SFC, que també va participar a l’acte.  

A partir de l’ 1 de desembre

Avui, m’agradaria saber escriure molt  millor del que habitualment escric  per saber  expressar, el que vaig experimentar el dia 1 de desembre, quan vaig tenir l’honor de compartir faristol amb unes persones que porten més de 10 anys, lluitant per l’atenció als malalts de fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica.

La gent de l’ACAF va ésser capaç de reunir en un mateix acte a tres especialistes de primer nivell, cosa que no recordo que s’hagi fet fins ara. Tothom que coneix ACAF-fins i tot els qui no en son gaire amics- sap que han fet, en tots aquets anys, una magnífica tasca en favor de la dignitat en l’atenció a les persones afectades.

Vull donar les gràcies a ACAF per comptar amb la gent de la plataforma de familiars, i manifestar des de aquest blog, que tenim corda per estona, sabem que ens queda molta feina per endavant, i  estem disposats a fer-la de la millor manera possible.Des de aqui també el meu reconeixement per les persones que amb la malatia al demunt, van desafiar un dia de fred i vàren omplir l’auditori AXA.Gràcies per la vostra voluntat de vindre. Vosaltres també sou gent molt valenta!

Seguirem treballant per els drets de les persones afectades per la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica i les SQM.Seguirem exigint a les administracions que ens governin que ens ajudin a ajudar les persones afectades que conformen el col·lectiu de malalts de fibromiàlgia, síndrome de fatiga crònica i SQM. 

Jordi Calm

A continuació reproduïm algunes fotos del bloc de la Carmina Olivé. 

Un auditori ple fins a la barrera mostren la lluita i el compromís d’un col·lectiu que el que cerca i exigeix és un tracte just i una cura individualitzada pels seus cossos i les seves ànimes malmeses per la malaltia, el dolor i la incomprensió social i, fins i tot, mèdica i política.

. . . .