El nostre company Sergi Raventós ens informa que el passat 14 de juliol va ser rebutjada una mesura restrictiva que consistia en modificar el codi civil de Catalunya pel que fa al tractament ambulatori involuntari (TAI) de malalts mentals.

Entrevista a Jordi Marfà, psiquiatra i membre de la comissió d’ètica de la Fundació Congrés Català de Salut mental i reconegut defensor dels drets dels pacients de salut mental.

1.-Què és el TAI?
El TAI o Tractament Ambulatori Involuntari és una figura jurídica que es vol implantar d’ uns anys ençà i que planteja la obligació de seguir un determinat tractament a pacients amb malaltia mental, sense estar internats i sense haver fet cap delicte o falta. Només cal que ho ordeni un jutge i que existeixi un informe mèdic que ho demani. Concretament es descriu en el capítol 2 de la “Proposta de modificació del Codi Civil de Catalunya” també anomenat “ Llibre 2n del Codi de Família”. El capítol 2 tracta de la “Autonomia de la persona en l’àmbit de la salut”, la secció 1 del cap. 2 parla dels “Tractaments mèdics”, i dins d’aquesta secció, l’article 212-2 sobre “Consentiment informat”, inclou el paràgraf 5 en el que es diu que, sota determinats supòsits “…l’autoritat judicial pot autoritzar l’aplicació de tractaments mèdics sense el consentiment del malalt…”

2.-Què suposava?
Que es podria obligar a tractar-se a les persones que es neguin a rebre algun tractament. A més, exclusivament per problemes de salut mental. La llei d’Autonomia del pacient, aprovada el 2002, ja inclou (Article 9, apartat 2b) una referència als límits del Consentiment Informat en qualsevol malaltia, llei que es pot usar en casos extrems. Però el TAI obriria la porta a possibles abusos secundaris a saltar-se la aliança terapèutica, eina fonamental en tot tractament. Per més informació, veure el doc TAI abreujat.

3.-que s’ha fet per modificar-ho?
Calia suprimir del nou codi civil de Catalunya l’apartat concret que defineix el TAI (article 212-2, paràgraf 5). En aquest sentit s’han pronunciat la majoria de les associacions de professionals de la salut mental, col.legis professionals, associacions d’usuaris i de familiars, i fins i tot el Síndic de Greuges. Totes elles han fet públic el seu rebuig al TAI de diferents maneres, incloses les compareixences al Parlament davant la Comissió encarregada de debatre l’esborrany de la llei. També s’han fet actes públics, conferències, cartes, entrevistes amb els diputats de la Comissió, etc. Els únics que s’han manifestat a favor del TAI son: la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut mental (de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques) i sota la seva influència, el Col.legi de Metges de Catalunya.

4.-Com ha quedat legislat finalment?
Feliçment el paràgraf 5 del article 212-2 del nou codi de família ha quedat suprimit del text aprovat pel Parlament el 14-7-2010. És un fet a celebrar: per tercera vegada en 5 anys és rebutjat l’intent de legalització del TAI. Les dues vegades anteriors va ser en el Parlament de l’estat espanyol. Cal dir, però, que les dues referències al TAI fetes en el ple de l’aprovació de la llei (per les diputades de PSC i CiU) senyalen que l’esmentada llei no és el lloc adient pel TAI, i que per això han acordat suprimir-lo. Això fa pensar que pot ser inclòs en alguna altre llei futura, i que cal estar vigilants. Recorda el mite de la Hidra de set caps, que quan li’n tallaven un, n’hi sortia un altre. Sembla haver-hi interessos poc clars en que surti el TAI, d’una manera o altra.

—

En aquest bloc, sobre el tema: «Signa contra el tractament ambulatori involuntari TAI» .

«Palabras, reflexiones y alaridos contra el TAI».

I del Dr. Marfà: «La construcció industrial de la malaltia».