La Comissió de Seguiment de la Resolució 203/VIII per una millor atenció, formació i investigació en Fibromiàlgia i la Síndrome de la Fatiga Crònica s`ha reunit avui a la Conselleria de Salut. Durant la reunió de seguiment de l’aplicació de la resolució, la Comissió Promotora de la ILP FM-SFC, més les associacions:
Federació Catalana per a la FM/SFC
Plataforma Familiars FM/SFC
Liga SFC
han demanat la compareixença de la Consellera Marina Geli, donada la manca de concreció i vaguetats de qui la representava per part de la conselleria. Quan s’ha donat per acabada unilateralment la reunió per part de qui la presidia del Departament, els/les representants d’aquestes associacions s’han negat a abandonar la Conselleria fins no parlar amb la persona responsable, la consellera Marina Geli. Mentrestant, un centenar de persones malaltes, amigues i familiars han ajudat i fet sentir el seu suport a les organitzacions presents a la Comissió de Seguiment que realment defensen el compliment d ela Resolució 203/VIII. Després de gairebé dues hores d’espera el Director de Servei, Xavier Rodriguez, s’ha compromés que la Consellera rebrà a la Comissió de Seguiment i altres entitats presents el proper dia 15 a les 7 de la tarda, per tractar de la concreció definitiva de la Resolució 203/VIII i el seu ple compliment, fil per randa, com va ser aprovat per unanimitat pel Parlament de Catalunya.
La Comissió Promotora de la ILP FM/SFC, la Federació Catalana per a la FM/SFC, la Plataforma Familiars FM/SFC i la Liga SFC han signat aquest acord de convocàtoria, donant així per acabada la reunió d’avui.
Un centenar de persones es concentren per recolzar la Comissió de Seguiment
A l’exterior de la conselleria un centenar de persones, amb un ampli ventall de pancartes es concentraven per recolçar la Comissió de Seguiment. Donat el llarg temps d’espera i les notícies del tancament dels seus companys i companyes dins la Conselleria, dues persones han sofert desmais i han hagut de ser ateses pels serveis d’emergències.
Barcelona, dimecres 27 de gener de 2010
Dempeus per la salut pública 
Sólo decir que a esta importante concentración con resultado de respuesta aplazada a reunión con Geli en 15 de febrero, habría que añadirse la respuesta obtenida por las entidades sociales que forman parte del Consell Comarcal de Salut, ya que me parece de un gran interés que se publiquen los contenidos que van en la misma dirección, máxime cuando la dejadez administrativa en hacer efectiva la Resolución 203/VIII haya tenido que llegar al extremo para el que no tengo palabras de convocar a manifestación a los propios enfermos y representantes de los mismos.
Dues ambulàncies, per una actuació d’art dramàtic, que podien necessitar d’altres casos greus de veritat!!! Si no estàs bé, no surtis de casa. Quanta estona feia que esperàveu l’avís?. A la reunió hi érem persones que no en teníem ni idea. Així no es fan les coses!!! Què canviarà que la Consellera us rebi el dia 15? El plantejament d’aquesta llei, està malament des de la seva concepció. Aquesta concepció d’Unitats a hospitals, per a mi, no és gens bona. Ho patirà el malalt. El millor hagués estat que es formessin en Àrees Bàsiques amb especialistes de referència i professionals amb ganes que haguessin passat uns mesos a les Unitats ja existents. Aquestes condicions, en un major percentatge, es dona a les Àrees Bàsiques. I és molt més assequible per el malalt.
No entenc aquesta manera tant manipuladora de fer les coses… Nosaltres ens varem encadenar, podíem haver fet una vaga de fam. No manipulàvem a ningú i menys ens apropiàvem de serveis públics que poden marcar distància entre seguir vivint o morir per raó de temps… Estava anunciat per a diferents mitjans. Jo mateixa ho vaig dir, el dia abans a TV Girona
És una pena… No han llegit gaire en serio a Ghandi!!
El primer que has de fer, quan penses portar a terme una acció de “Força No Violenta”, es donar-ho a conèixer abans… No amagar-te com si no estàs massa segur de que el què estàs fent, sigui correcte.
És la meva opinió i, com que vaig ser una part afectada, per no estar informada per part dels organitzadors, em sento estafada.
________________________________________
________________________________________
Bon dia, M. Carme, no vaig tenir el gust de coneixer-te el passat dimecres a la Conselleria, però hi ha força coses que em sorprenen molt del que dius. Tu opines: «aquesta llei està malament des de la seva concepció»…M. Carme, no hi ha cap llei, hi ha una Resolució que recull les aspiracions de 140.000 persones que varen signar i la voluntad manifesta, pactada i negociada amb la Comissió Promotora de tots els diputats i diputades que estaven al Parlament de Catalunya el dia que es va veure la ILP, i que s’ha de cumplir perquè això és la democràcia, encara que a tu personalment no t’agradi. I desprès d’haver-te informat correctament d’aquest fet, et diré que ja que sembles conèixer a Gandhi, et revisis la teva mala llet a l’hora de regatejar ambulàncies a companyes que lliurement exercien el seu dret (també els seus Drets Humans) de donar suport a la Comissió de Seguiment, de la que tu en formaves part, perquè a mi em sembla gairebé inhumana.
Jo veig la manipulació en altres llocs, M. Carme: la veig en les mentides del Departament, en les conxorxes i en la voluntat manifesta de no voler cumplir el que ara és mandat parlamentari. Jo també em sento i estic molt estafada, M. Carme, no pots imaginar fins a quin punt! Però tinc molt clar que mai seran les meves enemigues les persones malaltes que necessiten atenció, formació i investigació, sinò les males guilles que els hi neguen. L’unic que volem es que la Resolució prosperi… però si tu no hi estàs d’acord… què hi fas en una Comissió de Seguiment per al seu cumpliment? Salut (pública!)
Hola Carme Llauger,
Evidentment, comparteixo tot el que diu l’Àngels.
En qualsevol cas, però, quedi clar que les organitzacions que van impulsar la ILP, que van consensuar el text de la Resolució amb tots els grups parlamentaris i que l’altre dia van decidir quedar-se al Departament de Salut, representen, en el seu conjunt, al voltant de 8.000 persones afectades (malalts/es i familiars). I no ens posarem ara a fer números sobre a quantes persones atenen durant l’any aquestes organitzacions, ni sobre quantes activitats d’ajuda mútua realitzen, ni sobre quantes publicacions promouen, etc.
Però el que sí que em pregunto -i m’agradaria que, a l’hora de contestar, siguis igual d’agosarada com ja ho has estat en el teu missatge anterior- quantes persones representa l’organització que dirigeixes? I quantes activitats feu al llarg de l’any? I a quanta gent ateneu? I quines iniciatives legislatives promoveu?
Tu et sents estafada? Tindràs valor… O més ben dit, manca de vergonya…
Jo sí que em sento estafat de veure que persones que, segons el meu entendre, es munten «xiringuitos» per pura complaença i per una vanitat que jo considero més malaltissa que qualsevol altra malaltia, s’atreveixin a demanar ser interlocutores amb les administracions i institucions. En nom de qui hi aneu? En nom de qui parleu?
Tu no ets qui ha de dir com ha de ser la sanitat que les persones malaltes necessiten i volen. Això és democràcia per a tu? Sí, és clar, per a tu sí. Però per a nosaltres la democràcia és escoltar el que necessiten i volen la majoria de persones malaltes, i defensar-ho fins allà on calgui, amb totes les eines que la democràcia ofereix.
I, malgrat que a tu pugui molestar-te, això és el que seguirem fent mentre els nostres milers de companys i companyes així ens ho demanin.
Bon vent, senyora presidenta de ves a saber què!
M. Carme, si tu tens la solució de tots els mals, com és que no has promogut una ILP? Potser per que només tens una vintena d’adeptes? Quanta gent és va encadenar amb tu per Girona? De què us va servir? Què n’ha tret el col•lectiu de malalts? Suposo que l’únic que en vas treure va ser sortir en una foto al diari, i això ja et va complaure l’ego una bona temporada. Si tant poc important et sembla reunir-te amb la responsable del Departament de Salut, no cal que vinguis el dia 14. Gent com tu, no ens feu cap falta. Els pals a les rodes ja ens els posen els polítics, no ens calen malalts il•luminats.
Carme, comparteixo l’opinió de l’Angels i no entenc que hi fas a la comissió de salut de seguiment de la implantació de la Resolució, si segons tu mateixa,»El plantejament d’aquesta llei, està malament des de la seva concepció». A que hi vens, si no pots defensar un cosa en la que no hi creus?
M. Carme,
La Comissió de Seguiment d’avaluació i control de la Resolució 203/VIII, va ésser creada per un mandat parlamentari, amb els vots a favor de tots els diputats del Parlament de Catalunya.
La ILP per a la millora en l’atenció mèdica dels malalts de Fm i SFC, va obtenir més de 100.000 firmes dels ciutadans.
Per tant, el dia 27 de gener de 2010, el que vàrem fer, va ser defensar el compliment d’un clar mandat parlamentari, i la voluntat de centenars de milers de ciutadas de Catalunya.
Si no ho entens aixì, et pregunto qué hi fas a la Comissió de Seguiment i avaluació de la Resolució 203/VIII?
Mari Carme, ¿ y tu interesante relación con Pfizer? de eso nos puedes hablar también.
Mari Carmen no entiendo que estas haciendo en la comision de seguimiento ¿por que fuiste a Barcelona solo para salir en la foto?
Penso que tothom, igual que jo, té dret a expresar les seves opinions. Ho heu fet, igual que jo i, ho deixo aquí.
Clara: em podríes explicar perquè t’inventes coses que no son?. Que tinc a veure jo ni en Pfizer ni encap altre laboratori? Es va acabar el dia que vaig deixar de treballar. Informa’t!!
Carmen Gómez: espero no haber salido en ninguna foto.
I a tots: Vaig anar a Barcelona, perquè amb l’aprovament d’aquesta resolució, ja no sé a quin metge haig d’anar. I no em varen quedar cap ganes de tornar-hi.
Carme… Què puc dir, doncs, davant les teves poques ganes de tornar-hi? Ah, sí:
Gràcies als astres, als déus i als esperits dels antics càtars que tant t’agraden!
Qui així sigui.
I la vida del S XXI. No penso malgastar-la perdent el temps amb infantilismes i rebequeries. Ah!! I per el que parlava «d’adeptes»!! Quin «repelùs» aquesta paraula. No ha format mai part ni del meu vocabulari, ni de la meva vida… Té tota la pinta a SECTA… Potser faci pensar a més d’un. Surt fora el que es viu.
No penso seguir aquest joc, però m’ha anat bé per deixar unes quantes coses clares. No m’agrada gens aquesta història!