DEMPEUS per la salut pública
En defensa del Sistema Nacional de Salut amb tot el seu caràcter assolit: públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d' equitat garantida.

N'hi ha que no n'aprenen ni n'aprendran mai. I tornen amb les seves dèries --segurament interessades i pressumptament ben pagades-- a reeditar les polítiques que MAI haurien de fer-se en temps de crisi, i MAI ni tan sols haurien de passar pel cap si es volen servir i enfortir els drets de ciutadania i no els privilegis dels poderosos. Ara des de la conselleria de Salut, tornen a amenaçar amb l'Informe Vilardell i llencen globus-sonda per veure quines reaccions desperta.... com si no fos ben sabut --per part fins i tot d el'OMS i el Tribunal de Cuentas-- que si cal gestionar millor el sector de la salut el primer que s'ha de fer és privatitzar i externalitzar menys i vigilar millor... I no ajuntar precisament la guineu amb les gallines!

I una pregunta per ajudar a estalviar: Algú podria dir quan han costat --i segueixen costant-- les diverses reedicions de l'Informe Vilardell? Perquè aquesta despesa --com la de tans altres Informes encarregats per la Conselleria-- és perfectament i totalment prescindible!

Salut reedita l''informe Vilardell' per frenar el seu dèficit financer

• La Generalitat presentarà aquest mes l’actualització de les propostes

• Els experts advocaran perquè els aturats no paguin pels seus fàrmacs

ÀNGELS GALLARDO

L’insuficient finançament de l’assistència sanitària pública de Catalunya està arribant a nivells insostenibles que la consellera de Salut, Marina Geli, vol contenir sense alterar per això el delicat equilibri econòmic i social en què es troba el país. Com ja va fer fa quatre anys, ha encarregat a la dotzena d’experts que el 2005 van traçar fórmules per millorar aquest finançament –grup que va coordinar el doctor Miquel Vilardell– que actualitzin les seves propostes de forma realista. L’Informe Vilardell 2, que coneix el conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, està previst que sigui presentat en públic aquest mes.
El nou estudi –que no és vinculant per a la Generalitat però sí que és tingut molt en compte– emfatitzarà en la necessitat d’aconseguir una participació catalana més gran en la recaptació de l’impost sobre el tabac, i en la d’altres tributs. La consellera Geli va insistir dimarts, durant la celebració dels 18 anys de creació del Servei Català de la Salut, en la necessitat d’assolir un pacte de finançament de la sanitat amb la resta de comunitats autònomes, un acord que freni l’«infrafinançament» del departament que dirigeix i eviti que en els pròxims exercicis dels anys 2010 i 2011 segueixi augmentant el seu dèficit.
Aquest assumpte, que potser els ciutadans observen com a críptic, indesxifrable i llunyà, té una traducció quotidiana en els centres d’assistència, en la dotació de personal sanitari i fins i tot en l’impuls dels plans públics que emprèn la Generalitat. No és una abstracció, va venir a dir Geli, sinó la possibilitat o impossibilitat de, per exemple, aplicar campanyes socials de detecció precoç del càncer de còlon entre els ciutadans de 50 a 69 anys, pla que va ser presentat dilluns passat i que compta amb un pressupost de dos milions d’euros.

ELS MEDICAMENTS / Com ja va proposar en la seva primera entrega, l’Informe Vilardell 2 insistirà molt possiblement en el fet que convé modificar el sistema pel qual els usuaris paguin els medicaments amb càrrec a la sanitat pública, de manera que els aturats no abonin el 40% dels fàrmacs que consumeixen –ara ho han de fer– i sí que ho paguin els jubilats de rendes altes, que ara els reben gratis. Aquesta situació és considerada com a falta d’equitat pels experts, però la seva modificació ha xocat amb reticències polítiques.
També es podria recuperar la idea que els centres d’assistència primària (CAP) pactin amb les farmàcies el preu dels medicaments que recepten els metges de família, de manera que Salut s’estalviï part del 28% de marge que ara perceben els farmacèutics. El grup que va elaborar el primer Informe Vilardell no va creure convenient ni eficaç cobrar per cada recepta expedida ni per les visites a un CAP. «El sistema sanitari té moltes alternatives per explorar abans d’exigir a l’usuari que pagui més», van indicar.

Font: El Periòdico

Altres artícles relacionats:

Salut en temps de crisi: un repte difícil per a la majoria, i una oportunitat pels poderosos.

Clara Valverde: sobre l'informe Vilardell

El grup Vilardell torna a la càrrega… del fiasco financer a l’amenaça contra els més febles