Les persones que passen gana al món superen els 1.000 milions
la xifra més alta de la història
ROMA, 19 (EUROPA PRESS)
El nombre de desnodrits al món arribarà a un rècord històric aquest any, ja que ja són 1.020 milions les persones que passen gana diàriament.
Així es desprén de les últimes dades publicades avui per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO). Aquesta xifra desorbitant està provocada per la crisi econòmica mundial, que ha portat cap a una disminució dels ingressos i a un increment de la desocupació.
Així doncs, l'increment de la fam no és conseqüència de les males collites, sinó que es deu al fet que s'ha reduït l'accés dels pobres als aliments. "Una barreja explosiva de desacceleració econòmica mundial i preus dels aliments que s'entesten en continuar alts en molts països, ha empès uns 100 milions de persones més a la fam i la pobresa", ha assegurat el director general de la FAO, Jacques Diouf.
Sobre aquesta qüestió, Diouf ha advertit que "aquesta crisi silenciosa de la fam" afecta ja un de cada sis éssers humans i, per tant, suposa un "seriós risc per a la pau i la seguretat mundials". Per aquesta raó, ha considerat necessari crear "amb urgència" un ampli consens per a l'"eradicació ràpida i completa de la fam al món". "La situació actual d'inseguretat alimentària mundial --ha subratllat-- no ens pot deixar indiferents".
Els països pobres, segons Diouf, "necessiten les eines de desenvolupament, econòmiques i polítiques necessàries per impulsar la seva producció agrícola i la seva productivitat". Així doncs, ha instat a incrementar la inversió en agricultura, ja que en la majoria dels països pobres un sector agrícola saludable és clau per vèncer la fam i la pobresa i suposa un requisit previ per al creixement econòmic.
Kanayo F. Nwanze, president del Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola (FIDA), ha explicat que molts dels que pateixen pobresa i fam al món són petits pagesos als països en desenvolupament, però són persones que tenen el potencial no només de cobrir les seves pròpies necessitats sinó també de millorar la seguretat alimentària i catalitzar un creixement econòmic més gran.
Per aquest motiu, ha afegit Nwanze, "per alliberar aquest potencial" i reduir el nombre de víctimes de la fam al món, els governs necessiten protegir les inversions clau a l'agricultura, de manera que els petits pagesos tinguin accés no només a llavors i fertilitzants, sinó també a tecnologies adaptades per a ells, infraestructures, finançament rural i mercats, tot això amb el suport de la comunitat internacional.
"En la majoria dels països en desenvolupament no hi ha dubte que invertir en els petits pagesos suposa crear la xarxa de seguretat més sostenible, en especial en temps de crisi econòmica mundial", ha indicat Nwanze.
Per la seva banda, la directora executiva del Programa Mundial d'Aliments (PAM), Josette Sheeran, ha advertit de l'"enorme crisi humanitària" que està provocant l'avanç de la fam, pel que ha advocat perquè el món treballi "unit" per garantir que s'atenen les necessitats d'emergència i es busquen solucions a llarg termini".
AUGMENT LENT I INEXORABLE
Després que s'aconseguissin importants progressos per reduir la fam crònica a la dècada dels vuitanta i la primera meitat dels noranta, la fam ha augmentat "lenta però inexorablement" durant l'última dècada, segons la FAO.
El nombre de famolencs es va incrementar entre 1995 i 1997 i entre 2004 i 2006 a totes les regions del món, excepte a Amèrica Llatina i el Carib. Però fins i tot en aquesta última regió, els progressos en la reducció de la fam s'han vist anul·lats com a conseqüència de l'alça dels preus alimentaris i l'actual crisi econòmica i financera global.
Aquest any, amb la combinació de la mala situació econòmica i l'alça dels preus a nivell nacional, s'espera que el nombre de víctimes de la fam augmenti en conjunt a prop de l'11%. Així ho adverteixen les previsions de la FAO basades en l'anàlisi del Departament d'Agricultura dels Estats Units.
Gairebé tota la població desnodrida del planeta viu en països en desenvolupament. A Àsia i el Pacífic es calcula que uns 642 milions de persones pateixen fam crònica, 265 milions a l'Àfrica subsahariana, 53 milions a Amèrica Llatina i el Carib, i 42 milions al nord d'Àfrica i Pròxim Orient. 15 milions més viuen als països desenvolupats.
PITJOR EN ZONES URBANES
Però la FAO avisa que els pobres de les zones urbanes seran probablement els que tinguin més dificultats per afrontar la recessió mundial, ja que el descens de la demanda d'exportacions i la reducció de la inversió estrangera directa causaran un augment de la desocupació urbana. Tot i això, les àrees rurals tampoc es deslliuraran, ja que milions de persones es veuran forçades a tornar de les ciutats al camp, obligant en molts casos els pobres rurals a haver de compartir aquesta càrrega.
Alguns països en desenvolupament s'enfronten també al fet que les remeses que els emigrants envien a les seves llars han baixat de manera notable al llarg d'aquest any, amb la consegüent disminució d'entrada de divises i d'ingressos per a les famílies.
Aquesta circumstància, unida a la retallada prevista a l'ajuda oficial al desenvolupament limitarà encara més la possibilitat que els països disposin de capital per sostenir la producció i crear xarxes de seguretat i sistemes de protecció social per als pobres.
MENYS CAPACITAT DE MANIOBRA
A diferència de crisis anteriors, la FAO adverteix que els països en desenvolupament tenen menys capacitat de maniobra per adaptar-se al ràpid deteriorament del context econòmic, ja que les turbulències afecten gairebé tot el món de manera més o menys simultània.
A tot això s'uneix que les oportunitats per a mecanismes reparadors, com la devaluació de la moneda o aconseguir préstecs al mercat internacional de capitals, per exemple, per ajustar-se als vaivens macroeconòmics són més limitades en una situació de crisi mundial.
Un dels factors que han fet que aquesta crisi econòmica sigui pitjor per a la població pobra és que ha esclatat a continuació de la crisi alimentària i energètica que va abraçar des de 2006 fins al 2008. Mentre que els preus d'aliments han baixat de manera substancial en els últims mesos en els mercats mundials, a nivell domèstic als països en desenvolupament aquest descens s'ha produït de manera més lenta.
Els preus van continuar de mitjana un 24% més elevats en termes reals a final del 2008, en comparació de 2006. Per als consumidors pobres, que gasten fins a un 60% més dels seus ingressos en aliments bàsics, això suposa una forta reducció del seu poder adquisitiu efectiu. A més, els preus internacionals dels aliments bàsics són encara un 24% més alts que el 2006 i un 33% més que el 2005.
Font: Europa Press

La Tafanera
del.icio.us



