DEMPEUS per la salut pública
En defensa del Sistema Nacional de Salut amb tot el seu caràcter assolit: públic, universal, de qualitat, integral, solidari i d' equitat garantida.

“Amapola y los aviones”
dirigida per Ana de Quadras i Clara Valverde

La presentació ha estat un éxit complert de públic, de continguts i de compromís, es van vendre molts llibres i tothom va coincidir en que el documental és magnífic i caldrà donar-li la màxima difusió!

Lídia Monterde de la Lliga SFC  va ser una mestra de cerimònies excepcional, i des de la taula varen parlar en Jordi Calm, president de l'Associació de Familiars de Malalts de Fibromiàlgia i SFC,  en Sergi Estanyol, coordinador de l'ACAF, la Clara Valverde, presidenta de la Liga SFC i autora del llibre i coautora del documental i l'Ana de Quadras,  l'altra coautora del documental. 

Entre el públic hi havia cares conegudes com la dels parlamentaris Belén Pajares, Francesc Sancho i Lluis Postigo, i en Toni Barbarà,  del Consell Assessor de Salut Laboral de l'Ajuntament de Barcelona i fundador de Dempeus per la Salut Pública.  Cristina Montané i Marta Rosselló, ambdues de la Comissió Promotora de la ILP FM-SFC, acompanyaven els parlamentaris.

En les intervencions que es varen anar desgranant des de la taula va quedar clar que les persones malaltes ja no estan soles, que cal que qui té a la seva mà el poder de fer la vida més amable a qui pateix una malaltia crònica té l'obligació de fer-ho, i que és poc oportú desafiar a qui té poca cosa a perdre... nomès alleugerir el seu dolor. 

La pel·lícula va impactar molt a tot l'auditori i als polítics, com també ho varen fer les intervencions de les persones del públic que varen fer de l'acte una exposició molt plural d'una desatenció sanitària massa palesa. És molt important aconseguir fer una bona difusió de la pel·lícula  perque la gent que desconeix aquestes malalties --i en especial, moltes de les persones que ens governen-- ho vegin tot des d'una altre perspectiva i es decideixin finalment a actuar en benefici de les persones afectades... i del respecte a la democràcia. Tothom es va emocionar molt: es respirava felicitat, complicitat  i el convenciment de que la Clara Valverde i l'Ana de Quadras havien fet un treball magnífic, i valia la pena el seu esforç --i el del públic assistent que en alguns casos s'havia desplaçat des de força lluny.

En resum: un acte dels que fan sentir l'orgull de pertànyer a un col.lectiu en el que persones com la Clara, en Sergi, la Lídia i en Jordi en formen part!